segunda-feira, 28 de janeiro de 2019

SSKB Rejista Pasiente Infesaun Respiratória 1066


DILI, (TATOLI) – Xefe Sentru Saúde Komunitária Bekora (SSKB), postu administrativu Kristu Rei, Adelina Pinto, hateten durante fulan ida nia-laran, ninia parte rejista pasiente ho moras infesaun respiratória hamutuk 1066.

“Moras ne’ebé rejista afeta ba ema ho idade hotu-hotu, maibé maioria ba labarik”, afirma nia ba Tatoli iha Bekora, ohin.

Moras seluk mak diarreia 249, pneumonia 15, dengue, tubercoluse no moras seluk tan hamutuk pasiente 1330.

Kauza  klima iha  tempu udan  maka afeta ba infesaun respitatória no diarreia aas, tanbe ne’e klínika Bekora liuhosi programa Servisu Integradu Saúde Komunitária (SISKA), klínika movel, saúde ba família lor-loron kontinua halo promosaun no edukasaun saúde hodi halo prevensaun.

Nia esplika sintoma jerál hosi moras infesaun respiratória mak inus metin (kustupadu), mear maran ne’ebé prodús hosi pulmaun, kakorok moras, ulun moras, difísil atu dada iis.

Prevensaun importante ne’ebé kada família no pasiente tenke halo bainhira moras ne’e akontese mak hemu bee barak, konsume hahan ho nutrisaun hanesan ai-fuan no modo ne’ebé iha vitamina C, deskansa sufisiente, prevene estress, halo ezersísiu regulár, fase liman ho sabaun tuir nesesidade, prevene fuma no sigaru suar.

“Agora dadauk dengue iha, semana kotuk deteta ona positivu ida iha ne’e, tanba kauza hosi udan monu rai, tanba ne’e antes ne’e ami halo prevensaun hodi fahe aimoruk ba komunidade hodi tau iha bee iha uma hun hodi hamate susuk nia oan, tenke hamos uma hun, bee nalihun, bee iha baleta no lixu tau iha fatin”, akresenta.

Sintoma dengue mak temperatura isin bele to’o 40 derajat celcius, ulun moras todan, sin mosu iha ain-tur, ruin isin, laiha vontade han, sente laran sae no muta, no kafuak mean ne’ebé mosu hafoin akontese isin manas durante loron rua to’o lima.

Denque hanesan moras daet ida tanba kauza hosi susuk aedes aegypti ne’ebé moris iha ambiente ne’ebé la seguru no moos.

Iha pasu lima importante ba prevensaun mak  família ida-idak tenke halo hanesan; hamos tanke bee semana ida dala ida, tanba bee fatin ba susuk aedes aegypti atu moris no aumenta barak.

Balde ense bee, vazu ai-funan, no lata mamuk no sasan sira seluk ne’ebé bele hakiak susuk, tanba ne’e presiza hamoos domingu ida dala rua. Rede ba kasa susuk ne’ebé bele uza hodi taka susuk atu labele tama no sai uma laran liuhosi odomatan no janela.

Alende ne’e labele tara ropa foer ho durasaun tempu naruk, tanba bele hakiak susuk. Bele uza kreme hodi  kose iha isin sira nakloke hanesan liman, ain bainhira viajen dook, no uza muskateiru iha uma.

Tuir nia laiha problema kona-ba falta aimoruk, tanba estok sufisiente, maibé dala ruma menus entaun kolabora ho postu saúde haat ne’ebé estabelese hanesan Balibar, Darlau, Hera, Ailok hodi foti aimoruk hosi ne’eba bainhira presiza.

Alende ne’e kontaktu saúde munisipíu Dili no Servisu Autonomo Medikamentu no Ekipamentu Saúde (SAMES).

Aimoruk sira ne’ebé estok iha maka oralit, antibiotika, amoxilin, paracetamol, uza ba isin manas. “Ami iha aimoruk sufisiente atu halo atendementu ba pasiente sira”.

Klínika Bekora iha médiku jerál 20, médiku nehan ida, parteira 21, enfermeiru 20, enfermeiru nehan tolu, enfermeira ba susuben inan rua, farmasia rua, laboratóriu lima, nutrisaun rua, médiku record ida, tékniku nehan ida, saúde públika rua, seguransa rua, motorista rua no servisu hamoos (cleaner) tolu.

Tuir estatistika, totál pasiente ne’ebé halo tratamentu iha klínika durante 2018 hamutuk 23.266 ba moras hotu hanesan ispa numeru aas, diaréa, dengue, tuberculose, partus, no nehan moras.

Jornalista: Agapito dos Santos ! Editora: Rita Almeida

Imajen: Xefe Sentru Saúde Komunitária Bekora (SSKB), postu administrativu Kristu Rei, Adelina Pinto. Imajen António Goncalves

Sem comentários: